Cinta Arasa. L'entrevista de la Baliga

Fa un parell de dies vaig contactar amb la Cinta Arasa, una molt bona escriptora, autora de Missió Trobairitz, per tal de fer-li una entrevista on li vaig poder fer diferents preguntes relacionades amb la seva vida com a escriptora. Moltes gràcies per la teva atenció i per la importància que li dones a l'escriptura.


"Cinta Arasa i Carot (Jesús, Tortosa, 1978) és una escriptora i politòloga catalana. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració. Escriu des que tenia onze anys i mai no ha deixat de fer-ho. És autora de la novel·la Arran de l’Ebre (Aeditors, 2009) i dels llibres per a infants On és el Sol, Cucafera? (Aeditors, 2007), Emergència al País de la Màgia (Onada, 2010), El món dalt d'una sabata (Barcanova, 2012), Missió Trobairitz! (Animallibres, 2013), Ja som a l’hivern (Barcanova, 2013), La lluna és dolça, Ahmed (Cadí, 2013), Zeineb, la primera enxaneta (Cadí, 2013) i Ha arribat la primavera! (Barcanova, 2014), L'estiu és aquí! (Barcanova, 2014) i Comença la tardor! (Barcanova, 2014) i Les fades són calbes (2016, Jollibre).
El 2013 va rebre el Premi Enric Valor de narrativa juvenil per Vaig fer la maleta un dia de juny (2014).
És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i membre de la junta del PEN Català."


Aquí us deixo l'entrevista:

-Tens idees noves per pròxims llibres?

Sí, sempre treballo en dos o tres projectes alhora i normalment en tinc dos o tres més esperant a la rereguarda.


-Un dels llibres que més t’hagi agradat i inspirat?

Tots els de la Mercè Rodoreda. La vaig descobrir quan tenia onze o dotze anys i em vaig enamorar de la seva literatura. Si escric és gràcies a la seva obra.


-Hi ha alguna cosa que vulguis millorar dels teus llibres en un futur?

Moltíssimes. Estic aprenent a escriure. M’agradaria poder escriure llibres que sobrevisquessin al pas del temps i també als filtres culturals, però crec que és molt difícil i també molt difícil de determinar si ho estàs aconseguint o no.


-Amb quin gènere gaudeixes més escrivint?

Sempre escric per impuls, escric allò que em ve de gust quan em ve de gust, i sempre en gaudeixo molt, del que escric, però la novel·la em dona tant marge de llibertat que m’hi sento molt còmoda. És construir un món sencer i em fascina.

-Com i quan vas descobrir que t’agradava escriure?

Quan tenia onze anys, fent els deures de català. Ens encarregaven fer petites narracions, poemes... i jo vaig començar i no podia parar. En aquella mateixa època la meva tieta em va regalar un diari i vaig descobrir que havia trobat el meu lloc al món.


-Què opines dels teus llibres, creus que t’agradarien si no fossis tu l'autora? Quin és el que més t’agrada dels que has escrit?

És molt difícil respondre de manera objectiva aquesta pregunta; sí que puc dir que quan escric és quan soc més jo mateixa, i que a cada llibre, m’hi deixo un trosset de mi.

No sé quin és el llibre que més m’agrada dels que he escrit, cadascun, com deia, duu un trosset de mi i cadascun m’ha permès conèixer gent magnífica (editores, editors, il·lustradores, il·lustradors, persones que s’han llegit els meus llibres i que després he acabat coneixent...) que en molts casos han acabat sent grans amics i amigues meus.


-Quines intencions hi poses darrera els teus llibres?

Cadascun és diferent, però sí que em sembla que hi ha algunes motivacions que es repeteixen: donar a conèixer el rol de les dones al llarg de la història, parlar dels Països Catalans, parlar de les persones i/o dels éssers vius als quals se’ls ha negat la veu habitualment, dels paisatges que han aparegut poc en textos literaris...


-Algun consell pels que ens agrada escriure?

Llegiu, llegiu, llegiu i llegiu sobretot els llibres que us agradin i mai no us deixeu portar per les modes literàries ni per les presses de publicar.

-Què creus que ha de tenir un bon llibre perquè acabi enganxant?

Per a mi un bon llibre és aquell que s’assembla com més millor a la vida, calidoscòpic, intens, poètic en algunes ocasions, encara que d’entrada no ho sembli...


-Quan trigues a escriure un llibre?

Depèn moltíssim de cada llibre, des de dos mesos a vuit anys però sempre els reviso molts cops i sempre els deixo força temps reposant abans de les darreres revisions.


-Penses el títol abans o després d’escriure el llibre?

El títol se m’acut sol en diferents moments del procés d’escriptura. Com he dit, escric per impuls sempre, i suposo que això hi ajuda. Hi ha una part molt gran del meu procés d’escriure que és poc racional.


-Si poguessis ser qualsevol dels teus personatges, quin series?

Puc dir tots alhora?


-T’inspires en alguna persona per crear els personatges? En algun lloc per escriure la història?

M’inspira la vida, gairebé tot allò que m’envolta, que somio, que em fa por, que m’agrada i que em desagrada. Escric a tot arreu, sempre duc una llibreta a sobre i uns quants bolis, però on escric millor és a casa meva, al meu finestral, amb les meves gates.


-Com continuaries aquesta història?

....Les dues noies baixen del taxi sense fer soroll i s’amaguen darrere un banc. Al carrer no s'hi veu ningú a part d’en Marcos i la Clàudia, i elles els miren atentament.
Quan en Marcos i la Clàudia entren en un bar proper i tanquen la porta, les noies miren ambdós costats i, en veure que ningú les veu, entren darrera seu.
Un cop a dins, només hi ha tres taules ocupades, però en cap de les tres veuen als seus amics...

-....es miren l’una a l’altra i, sense dir-se res, són conscients que les dues saben què ha passat. Evidentment, caldrà que posin en marxa la seva missió, i de manera immediata.