Momo és la increïble història d'una nena que un dia apareix a un vell amfiteatre de l'edat mitjana, als barris pobres de la ciutat. És orfe i decideix quedar-se a viure allà ella sola, amb la companyia de tots els veïns del barri que cada dia li fan visites. Però ells hi van sobretot perquè diuen que Momo té un do: sap escoltar. Així que cada vegada que la gent té un problema va fins a casa seva i li explica, de manera que sempre s'acaba solucionant. Però un dia la Momo sent una presència molt estranya; són els homes grisos, uns éssers que s'apoderen del temps de les persones sense deixar-los res per a ells.Els haurà de derrotar, com ells estan fent amb els seus amics veïns, i ho farà amb l'ajuda del gran home del temps.
Hola a tots, aquest llibre és entranyable. Recordo que el vaig llegir un hivern de fa molts anys, l'any 82 o 83, i encara ara recordo la sensació que em produïen els homes grisos; jo aleshores era un nen i aquella sensació no era gaire agradable, sentia certa por... Passat el temps em vaig adonar que aquells homes existien, i el més especial és que sempre que els veig o que se'n fa alguna referència retorno al record del llibre Momo. Això penso que és la grandesa de la literatura: que la vida real i la ficció es barregen de tal manera que no pots destriar-ne l'origen. I aquesta sensació t'acompanya per sempre més. Per altra banda la Momo és un personatge entranyable i una font de coneixement i d'admiració. Recomano aquest llibre al 100%. Cuideu-vos!
ResponEliminaHola, a mi Momo em va marcar molt. Diria que aquest llibre i El Petit Príncep van ser durant molts anys uns referents per mi. El Petit Príncep no l'he vist al teu blog. Si no l'has llegit, te'l recomano. M'agrada molt el teu blog, les entrevistes són fantàstiques. Gràcies.
ResponElimina