Aquest cop he contactat amb Aina Li, una escriptora de llibres juvenils, autora de El noi del bus. Moltes gràcies!
"Aina Li va néixer el 26 de desembre de 1999. Té una ment científica i objectiva, com a estudiant de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, alhora que idealista i fantasiosa, com a amant de la lectura i escriptora."
-Un dels llibres que més t’hagi agradat i inspirat?
Doncs un dels meus llibres preferits és "El vigilant en el camp de sègol", no crec que sigui un llibre que m'ha inspirat per escriure les meves novel·les, ja que la temàtica és molt diferent, però és un llibre que m'he llegit més de tres o quatre vegades perquè m'agrada la informalitat amb la que està escrit i em sembla molt interessant la forma de ser del protagonista.
-Tens idees noves per pròxims llibres?
Alguna idea tinc, però últimament no he estat escrivint massa perquè no he tingut temps. Potser ara que estem tots a casa en quarentena m'animo i intento escriure alguna cosa.
-Hi ha alguna cosa que vulguis millorar dels teus llibres en un futur?
Crec que no hi ha un aspecte en particular que m'agradaria millorar, sinó que m'agradaria que la meva forma d'escriure i les meves històries evolucionessin a mesura que jo també ho faig. Aleshores, suposo que això d'alguna forma implica madurar el meu estil i els temes que es puguin tractar en els meus llibres i millorar la meva forma d'expressar les emocions dels personatges i com avança la trama.
-Com i quan vas descobrir que t’agradava escriure?
No t'ho sabria dir gens. Des de petita m'ha agradat llegir i crec que això va derivar d'una forma molt natural en escriure contes i relats des de que tinc memòria. Tot i això, et puc dir que la idea d'escriure alguna cosa més que un relat o un conte, és a dir, la idea d'escriure una novel·la o una història més llarga crec que va sorgir quan tenia uns 11 o 12 anys potser.
-Què opines dels teus llibres, creus que t’agradarien si no fossis tu l'autora?
Quin és el que més t’agrada dels que has escrit?
Vull pensar que sí. Crec que les històries són amenes, fàcils de seguir i amb una trama que avança constantment, així que m'agrada pensar que si me'ls llegís simplement com una lectora més m'agradarien. Els dos m'agraden molt, però si hagués de triar, "El noi del bus". Va ser el primer i tota la història que hi ha al darrere sobre com va ser possible que Fanbooks me'l publiqués em porta moltes bones memòries.
-Quines intencions hi poses darrera els teus llibres?
Simplement escric històries que com a lectora a mi m'agradaria llegir. És a dir, busco que els lectors/es que llegeixin els meus llibres passin una bona estona i que puguin empatitzar, somiar i gaudir amb els personatges i les seves històries.
-Algun consell pels que ens agrada escriure?
Sempre dic el mateix, però si us agrada escriure, el meu consell és que mai pareu de fer-ho. Penso que escriure és una forma molt saludable de poder expressar emocions, pensaments i deixar córrer la imaginació i explorar el que hi ha per les nostres ments. Encara més, també penso que com més escrius i llegeixes, el teu estil i forma d'expressar-te amb les paraules millora i evoluciona, per tant, si us agrada, continueu fent-ho.
-Què creus que ha de tenir un bon llibre perquè acabi enganxant?
Una bona trama i personatges amb els que puguis empatitzar. Personalment, m'agraden molt els llibres en que empatitzo amb els personatges i em puc posar en la seva pell i entendre com es senten i perquè fan les coses que fan, així que diria que uns bons protagonistes són bastants importants per mi perquè un Llibre m'agradi.
-Quan trigues a escriure un llibre?
Crec que aquí no hi ha una resposta concreta, per cada llibre és un procés diferent. Depèn molt de com de clara tens la trama al teu cap, de com d'inspirada estàs en el moment d'escriure, de factors externs .... Per tant, no crec que et puguis marcar un temps en el que escriure un llibre.
-Penses el títol abans o després d’escriure el llibre?
Normalment després. Quan començo les meves històries la majoria de vegades no sé cap a on van encaminades, per tant no els hi puc posar títol encara. Llavors, un cop acabades o potser a la meitat, quan ja veig com es desenvoluparà la trama o com vull que s'acabi la història, els hi poso el títol.
-Si poguessis ser qualsevol dels teus personatges, quin series?
Crec que seria el Joan. Molta gent m'ha dit que m'assemblo bastant a ell i la veritat és que jo també veig la similitud, així que crec que si hagués de triar algú, seria ell, ja que em sentiria a gust amb la seva forma de fer i de ser.
-T’inspires en alguna persona per crear els personatges? En algun lloc per escriure la història?
M'inspiro una mica en les meves relacions amb els meus amics per escriure certs diàlegs entre els amics o entre certs personatges, però eles seves personalitats i històries surten totalment de la meva imaginació.
-Com continuaries aquesta història?
...Les dues noies baixen del taxi sense fer soroll i s'amaguen darrere un banc. Al carrer no s'hi veu ningú a part d'en Marcos i la Clàudia, i elles els miren atentament. Quan en Marcos i la Clàudia entren en un bar proper i tanquen la porta, les noies miren ambdós costats i, en veure que ningú les veu, entren darrera seu. Un cop a dins, només hi ha tres taules ocupades, però en cap de les tres veuen als seus amics...
Es miren entre elles desconcertades, no entenen com és possible que els seus amics no estiguin allà. Aleshores, els hi vibren els mòbils a la butxaca, i al treure'ls observen que els hi ha arribat el mateix missatge del Marcos: "És perillós, marxeu a casa"
"Aina Li va néixer el 26 de desembre de 1999. Té una ment científica i objectiva, com a estudiant de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, alhora que idealista i fantasiosa, com a amant de la lectura i escriptora."
"Amb quinze anys va escriure la seva primera novel·la: El noi del bus."
-Un dels llibres que més t’hagi agradat i inspirat?
Doncs un dels meus llibres preferits és "El vigilant en el camp de sègol", no crec que sigui un llibre que m'ha inspirat per escriure les meves novel·les, ja que la temàtica és molt diferent, però és un llibre que m'he llegit més de tres o quatre vegades perquè m'agrada la informalitat amb la que està escrit i em sembla molt interessant la forma de ser del protagonista.
-Tens idees noves per pròxims llibres?
Alguna idea tinc, però últimament no he estat escrivint massa perquè no he tingut temps. Potser ara que estem tots a casa en quarentena m'animo i intento escriure alguna cosa.
-Hi ha alguna cosa que vulguis millorar dels teus llibres en un futur?
Crec que no hi ha un aspecte en particular que m'agradaria millorar, sinó que m'agradaria que la meva forma d'escriure i les meves històries evolucionessin a mesura que jo també ho faig. Aleshores, suposo que això d'alguna forma implica madurar el meu estil i els temes que es puguin tractar en els meus llibres i millorar la meva forma d'expressar les emocions dels personatges i com avança la trama.
-Com i quan vas descobrir que t’agradava escriure?
No t'ho sabria dir gens. Des de petita m'ha agradat llegir i crec que això va derivar d'una forma molt natural en escriure contes i relats des de que tinc memòria. Tot i això, et puc dir que la idea d'escriure alguna cosa més que un relat o un conte, és a dir, la idea d'escriure una novel·la o una història més llarga crec que va sorgir quan tenia uns 11 o 12 anys potser.
-Què opines dels teus llibres, creus que t’agradarien si no fossis tu l'autora?
Quin és el que més t’agrada dels que has escrit?
Vull pensar que sí. Crec que les històries són amenes, fàcils de seguir i amb una trama que avança constantment, així que m'agrada pensar que si me'ls llegís simplement com una lectora més m'agradarien. Els dos m'agraden molt, però si hagués de triar, "El noi del bus". Va ser el primer i tota la història que hi ha al darrere sobre com va ser possible que Fanbooks me'l publiqués em porta moltes bones memòries.
-Quines intencions hi poses darrera els teus llibres?
Simplement escric històries que com a lectora a mi m'agradaria llegir. És a dir, busco que els lectors/es que llegeixin els meus llibres passin una bona estona i que puguin empatitzar, somiar i gaudir amb els personatges i les seves històries.
-Algun consell pels que ens agrada escriure?
Sempre dic el mateix, però si us agrada escriure, el meu consell és que mai pareu de fer-ho. Penso que escriure és una forma molt saludable de poder expressar emocions, pensaments i deixar córrer la imaginació i explorar el que hi ha per les nostres ments. Encara més, també penso que com més escrius i llegeixes, el teu estil i forma d'expressar-te amb les paraules millora i evoluciona, per tant, si us agrada, continueu fent-ho.
-Què creus que ha de tenir un bon llibre perquè acabi enganxant?
Una bona trama i personatges amb els que puguis empatitzar. Personalment, m'agraden molt els llibres en que empatitzo amb els personatges i em puc posar en la seva pell i entendre com es senten i perquè fan les coses que fan, així que diria que uns bons protagonistes són bastants importants per mi perquè un Llibre m'agradi.
-Quan trigues a escriure un llibre?
Crec que aquí no hi ha una resposta concreta, per cada llibre és un procés diferent. Depèn molt de com de clara tens la trama al teu cap, de com d'inspirada estàs en el moment d'escriure, de factors externs .... Per tant, no crec que et puguis marcar un temps en el que escriure un llibre.
-Penses el títol abans o després d’escriure el llibre?
Normalment després. Quan començo les meves històries la majoria de vegades no sé cap a on van encaminades, per tant no els hi puc posar títol encara. Llavors, un cop acabades o potser a la meitat, quan ja veig com es desenvoluparà la trama o com vull que s'acabi la història, els hi poso el títol.
-Si poguessis ser qualsevol dels teus personatges, quin series?
Crec que seria el Joan. Molta gent m'ha dit que m'assemblo bastant a ell i la veritat és que jo també veig la similitud, així que crec que si hagués de triar algú, seria ell, ja que em sentiria a gust amb la seva forma de fer i de ser.
-T’inspires en alguna persona per crear els personatges? En algun lloc per escriure la història?
M'inspiro una mica en les meves relacions amb els meus amics per escriure certs diàlegs entre els amics o entre certs personatges, però eles seves personalitats i històries surten totalment de la meva imaginació.
-Com continuaries aquesta història?
...Les dues noies baixen del taxi sense fer soroll i s'amaguen darrere un banc. Al carrer no s'hi veu ningú a part d'en Marcos i la Clàudia, i elles els miren atentament. Quan en Marcos i la Clàudia entren en un bar proper i tanquen la porta, les noies miren ambdós costats i, en veure que ningú les veu, entren darrera seu. Un cop a dins, només hi ha tres taules ocupades, però en cap de les tres veuen als seus amics...
Es miren entre elles desconcertades, no entenen com és possible que els seus amics no estiguin allà. Aleshores, els hi vibren els mòbils a la butxaca, i al treure'ls observen que els hi ha arribat el mateix missatge del Marcos: "És perillós, marxeu a casa"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada